RSS Feed

Història de L'Escola

Abans de 1964 al barri hi havia l’Acadèmia Vilar que, en jubilar-se la propietària, va ser comprada per Magda Escarré per convertir-la en l’escola Heidi. Això passava al setembre de 1964.
Aquesta escola tenia alumnes des dels dos anys (guarderia) fins que acabaven el 8è d'Ensenyança General Bàsica. Però eren uns locals petits del Coll del Portell 92 i el barri era també diferent i menys poblat que ara. En total, hi havia uns 60 alumnes aproximadament i estaven agrupats en 3 o 4 classes. Va ser una època d’una escola familiar: la mare de la Magda feia de suport de la guarderia i el futur marit de la Magda era el cuiner i amb dos mestres més ja tenien tot el claustre. Però també es dibuixava ja una bona pedagogia.
L’escola va anar creixent i agafant anomenada ja que s’hi feia una pedagogia activa, es vivien les festes tradicionals, s’anava de colònies quinze dies a final de curs, tots junts, era escola mixta i catalana ... aspectes que en aquells temps no eren tan comuns. També es va creure,  des del principi, en la integració a l’escola dels nens i nenes amb diferents problemàtiques, per tal de facilitar-los també la seva integració a la societat.
Prop de l’escola, al carrer Verdi, hi havia ARANS, el centre escolar per a nens sords, i vam treballar en comú acollint alumnes seus i rebent suport tant per aquests alumnes com pel professorat. Però es van integrar també alumnes amb altres dificultats: motrius, físiques o psicològiques.
El barri es va anar poblant i l’escola anava agafant prestigi de manera que, tot i ser privada i haver de pagar bones mensualitats, les classes s’anaven omplint i algun dels cursos arribava gairebé fins als 25 alumnes i, per tant, l’equip de mestres també era força complet. Altre cop hi va haver la necessitat de buscar nous espais. Així, es van anar llogant locals a: Coll del Portell nº 100, Sostres, uns baixos on es feia la plàstica i Albigesos: on hi havia 5è i 6è, que en aquell moment eren els més nombrosos. Finalment, ens vam tornar a agrupar als local de Coll del Portell 69 i als locals de La Miranda, enfront mateix.
Tots aquests anys, l’escola va disposar d’un bon pati per a l’esbarjo: el Parc Güell, on també s’aprofitava per fer les classes de naturals o de dibuix com també per celebrar les festes de l’any o festes amb els pares.
Durant el curs 1980 – 1981  l’escola va passar a ser una Cooperativa de Pares i Mestres i, més tard, va associar-se al CEPEPC, un col·lectiu de 90 escoles de Catalunya que reclamava el pas a l’escola pública catalana.  
Al gener de 1988 l’escola passa a ser pública i va canviar el nom pel de Turó del Cargol, que és el topònim del lloc on està ubicada.
El pas a escola pública va ajudar a assegurar la matrícula ja que en els últims anys la qüestió econòmica s’havia anat fent feixuga i moltes famílies del barri no s’ho podien permetre. D’aleshores ençà, no ha calgut fer campanyes de propaganda de l’escola i hi ha hagut més demandes que places ofertades.
Ser escola pública va comportar també, una estabilitat del claustre de mestres ja que es va regularitzar la seva situació amb les oposicions que es van fer l’any 1990 per a totes les escoles del CEPEPC. Amb un claustre estable es va poder consolidar encara més el Projecte Pedagògic de l’escola.  
L’any 1996 l’escola va guanyar el Premi Baldiri Reixach en reconeixement “a la seva tasca educativa, com a escola de barri, participativa i renovadora, fidel des de sempre a la normalització lingüística i cultural”. Des de l’any 1996 som escola associada a la UNESCO on participem en el Projecte del Mediterrani i el Projecte del Patrimoni Mundial. També vam ser escola pilot tant en el període d’implantació de la reforma educativa, com més tard, com a escola formadora en el Pla d’Avaluació Interna del Departament d’Ensenyament.
L’esforç de mestres i pares i la decidida voluntat per seguir millorant l’escola, en tots els aspectes possibles, ens va dur a demanar insistentment uns nous locals, amplis i dignes i ho vam aconseguir. En el mateix carrer Coll del Portell 56, un descampat de roques, que no semblava gaire gran, es va poder construir l’escola actual.